Bon dia i bona hora! Avui Els Ximplets volem indagar en les dites, no les més conegudes, sinó les que tot i no ser gaire emprades en el nostre dia a dia, tenen força gràcia pel seu enginy, ironia i mordacitat. Ves a saber, potser en trobaràs alguna que pots fer servir en un moment determinat i quedar com un crac de la cultura popular. Però abans... de què parlem quan parlem de dites?

 

​Dites, refranys i frases fetes: què són i en què es diferencien?


Les dites, els refranys i les frases fetes són tres tipus d’expressions populars que formen part de la riquesa de la llengua catalana, però sovint es confonen entre elles. Vegem-ne les diferències principals:

  • Dita: És una expressió breu, sovint amb to de consell o observació, que reflecteix l’experiència o la saviesa popular, però no sempre té una estructura fixa ni una transmissió de coneixement tan clar com el refrany. Les dites solen expressar maneres de fer o de comportar-se, i són fruit de la tradició oral. Un exemple de dita ben coneguda és “qui no s'arrisca, no pisca”.

 

  • Refrany: És una frase feta, generalment amb estructura fixa i tancada, que transmet una lliçó o ensenyament, sovint mitjançant una comparació o una relació entre dues idees. Els refranys són frases fossilitzades i inalterables, amb un origen antic, i sempre contenen un missatge moral o pràctic. Un exemple de refrany ben conegut és “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot”.

 

  • Frase feta: És una expressió fixa i estereotipada, utilitzada en sentit figurat, el significat de la qual no es pot deduir del sentit literal de les paraules que la formen. Les frases fetes poden variar segons el context i el temps verbal, i són molt habituals en el llenguatge col·loquial. Un exemple de frase feta és “bufar i fer ampolles”.


​10 dites catalanes esmolades i poc conegudes


Tot seguit, us presentem una selecció de dites catalanes poc conegudes, amb el seu significat i, quan ens ha estat possible, el seu origen. Aquesta llista l’hem elaborat des del grup “Els Ximplets”, apassionats de la cultura i les expressions populars.

 

1. “Qui té padrins, el bategen”

Significat: Qui té bones relacions o contactes, avança més fàcilment.
Origen: Fa referència al costum antic que els infants necessitaven padrins per ser batejats, i qui no en tenia, quedava fora de la comunitat.


2. “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”

Significat: Quan passa una desgràcia gran, afecta tothom.
Origen: Relacionada amb la batalla d’Almansa (1707), que va marcar la derrota dels regnes de la Corona d’Aragó.


3. “Cap on el cor s'encamina, el peu camina”

Significat: Aquesta ens agrada molt, i expressa que la voluntat o el desig interior d’una persona guia les seves accions. Allò que realment vols o sents, tard o d’hora, et porta a actuar en conseqüència.
Origen: És una variant catalana d’una sentència d’origen bíblic (“Ex abundantia cordis os loquitur”), que es troba a l’Evangeli de Mateu. Té paral·lelismes amb altres dites catalanes com “De l’abundància del cor, la boca en vessa” i equivalents en altres llengües. És molt antiga i documentada ja al segle XV

 

4. “El foc té aturador, que l'aigua no”

Significat: El foc es pot apagar amb esforç i mitjans, però l’aigua, quan es desborda, és molt més difícil de controlar. S’utilitza per indicar que hi ha problemes o situacions (com les passions o les emocions) que són més difícils de frenar que d’altres.
Origen: Dita d’origen popular, inspirada en l’experiència directa amb els elements naturals, especialment en comunitats rurals on els incendis i les inundacions eren habituals.

 

5. “Més val perdre un minut a la vida que la vida en un minut”

Significat: Cal ser previngut i no córrer riscos innecessaris. Siguem prudents...
Origen: Dita relativament moderna, però que comença a arrelar en la saviesa popular.

 

6. “Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs”

Significat: les desgràcies o danys que provoquen uns (els llops) són aprofitats o celebren altres (els corbs), sovint persones dolentes o oportunistes que es beneficien del mal aliè.
Origen: L’origen és una observació de la natura: quan els llops maten una presa, els corbs (carronyaires) s’aprofiten de les restes. Aquesta imatge es trasllada al comportament humà per descriure aquells que, sense causar directament el mal, en treuen profit o se n’alegren.

 

7. “El ventre porta les cames”

Significat: Aquesta dita vol dir que l’alimentació és fonamental per a l’energia i la mobilitat. Si no menges, no tens força per caminar ni per fer res.
Origen: Dita tradicional vinculada a la vida pagesa i a la saviesa popular sobre la importància de menjar bé per poder treballar i moure’s. La imatge del ventre (l’estómac) com a motor del cos és recurrent en moltes cultures, i la catalana no n'és pas una excepció.

 

8. Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos

Significat: Expressa una desconfiança o recel envers els professionals del dret, especialment advocats i procuradors, sovint vistos com a persones que compliquen els afers o es beneficien dels problemes dels altres.
Origen: Dita satírica d’origen antic, fruit de la relació històrica sovint tensa entre la gent i el món judicial. Té paral·lels en altres llengües i cultures, i reflecteix l’humor popular respecte de les professions jurídiques.

 

9. “A l’ase vell, poc fenc”

Significat: quan algú ja és gran o té experiència, necessita menys per viure o per funcionar, sigui en menjar, en estímuls o en esforç. S’aplica sovint a persones d’edat avançada, indicant que amb l’edat es redueixen les necessitats o les energies.
Origen: Ve de la pagesia i als animals de càrrega.


10. Qui oli remena, els dits se n'unta

Significat: Vol dir que qui es fica en un assumpte, especialment si és delicat o compromès, inevitablement se’n veu afectat. També pot voler dir que qui tracta amb diners o negocis sempre n’obté algun benefici.
Origen: Dita d’origen popular i rural, inspirada en la feina d’elaborar oli: qui remena oli, per força se’n taca. S’utilitza tant en sentit literal com figurat, i és molt arrelada a la cultura mediterrània, on l’oli ha estat un producte fonamental.

 

​Descobreix els articles d’“Els Ximplets”


A “Els Ximplets” ens apassiona la cultura popular catalana i volem compartir-la amb tothom! Tenim botigues tant físiques com online, on pots trobar tota mena d’articles entranyables relacionats amb la llengua i la tradició: samarretes amb dites divertides, tasses amb frases fetes, llibres de refranys, calendaris amb dites del mes i molt més... per triar i remenar!

Tant si busques un regal original com si vols portar la saviesa popular al teu dia a dia, et convidem a visitar-nos i descobrir els nostres productes. Vine a veure’ns o entra a la nostra botiga online: segur que hi trobaràs alguna dita que et farà somriure!