Avui a els Ximplets no ens mossegarem la llengua i parlarem d'algunes expressions ben nostrades i que qui més qui menys fa servir en el seu dia a dia. Però vaja, no és bufar i fer ampolles. Ens expliquem: totes les llengües vives, s’enriqueix constantment amb loquocions i dites populars que reflecteixen la manera de veure el món, l’enginy i l’humor dels seus parlants... i el català no n'és pas una excepció. Doncs què us pensaveu? Aquestes frases fetes, dites i locucions s’han integrat de manera tan profunda en el català col·loquial que sovint passen desapercebudes, però són una part essencial de la riquesa expressiva de la llengua. Fem un cop d'ull a unes quantes d'aquestes petites joies i el seu ús actual:

Què són les frases fetes i dites populars?

Les frases fetes són com aquells enigmes que et deixen de pasta de moniato: les dius tan tranquil·lament, però si les analitzes al peu de la lletra, no tenen ni cap ni peus! Són expressions que, a còpia de repetir-les, han adquirit un significat ben diferent del que sembla. I alerta, que si intentes traduir-les directament a una altra llengua, pots fer el préssec i acabar dient autèntiques animalades!

Les dites, en canvi, són com els avis: sempre tenen una frase curta i rodona per donar-te un consell, una lliçó de vida o, simplement, per fer-te veure que la natura i la vida són plenes de sorpreses. Són petites píndoles de saviesa popular que passen de boca en boca, i que mai passen de moda!

 

Expressions col·loquials d’ús quotidià


El català col·loquial està ple d’expressions que donen color i espontaneïtat a la conversa. Algunes d’aquestes, provinents de l’argot urbà, són especialment vives en contextos informals i espontanis:

  • Cangueli: por, temor. “Quin cangueli, nen!”
  • Carraca: vehicle vell o atrotinat. “D’on has tret aquesta carraca?”
  • Clapar: dormir profundament. “M’he quedat clapat una bona estona.”
  • Corcó: persona insistent, que cansa. “Quin corcó, aquest nano.”
  • Cruspir-se: menjar voraçment. “S’ha cruspit el pollastre en un tres no res.”
  • Xamba: sort. “Ha guanyat per xamba.”

 

Frases fetes amb significat figurat


Moltes expressions s’utilitzen per transmetre i sintetitzar idees complexes de manera ràpida i gràfica:

  • Tenir la mà foradada: ser malgastador. “Té la mà foradada, mai estalvia.”
  • Enfilar-se per les parets: irritar-se fortament. “Si se n'assabenta, s'enfilarà per les parets.”
  • Mossegar-se la llengua: contenir-se de parlar. “Es va haver de mossegar la llengua.”
  • Estirar la pota: morir-se. “El gos va estirar la pota.”
  • Bufar i fer ampolles: ser molt fàcil. “Això és bufar i fer ampolles.”
  • Girar cua: marxar. “Quan vam veure el que s'hi coïa, vam girar cua i vam tornar a casa.”
  • Gratar-se la butxaca: gastar diners. “T’hauràs de gratar la butxaca.”

Aquestes frases són tan habituals que sovint s’utilitzen sense pensar en el seu origen, però la seva força expressiva les fa imprescindibles en el llenguatge oral.

 

Dites populars i refranys


Les dites i refranys són una altra font inesgotable de saviesa popular i s’utilitzen per donar consell, advertir o simplement fer broma:

  • Qui no s’arrisca, no pisca: cal arriscar-se per aconseguir coses importants.
  • De mica en mica s’omple la pica: la constància porta a l’èxit.
  • No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat: no celebris un èxit abans d’assegurar-lo.
  • Al pot petit hi ha la bona confitura: el valor no depèn de la mida.
  • Qui dia passa, any empeny: cal anar fent per tirar endavant.
  • Pagant Sant Pere canta: tot es pot aconseguir amb diners.
  • A l’estiu tota cuca viu: a l’estiu tot sembla més fàcil.

Aquestes dites s’utilitzen tant en contextos familiars com en converses informals, i moltes han passat de generació en generació sense perdre vigència.

 

Expressions per descriure persones i situacions


El català col·loquial també és ric en expressions per descriure el caràcter o l’estat d’una persona, algunes amb un toc d'humor i ironia:

  • Estar tocat del bolet: estar una mica boig o despistat.
  • Fer el préssec: quedar en ridícul.
  • Fer pinya: unir-se per una causa comuna.
  • Partir peres: desavenir-se amb algú.
  • Pesar figues: fer una becaina.
  • Posar-hi més pa que formatge: exagerar la importància d’una cosa.

 

Locucions i fórmules fixes


Algunes locucions s’han convertit en fórmules fixes per tancar converses o remarcar idees:

  • I tota la pesca: per referir-se a tot el que segueix o implica una acció. “Va arribar ell, la seva germana i tota la pesca.”
  • Ja et conec herbeta, que et dius marduix!: per indicar que ja es coneixen les intencions d’algú. Aquesta és poc utilitzada, però ens fa gràcia, ves.
  • S’ha acabat el bròquil: s’ha acabat el que es donava, ja no hi ha més marge, que ja s'arriba a la fi d'alhuna cosa o a la fi de les existències.
  • Muts i a la gàbia: per demanar silenci o que ningú protesti.

 

I fins aquí! Esperem no haver fet el préssec i no haver-hi posat més pa que formatge. Pensem que ens ha quedat prou reeixit.

Per cert, si t'agraden les frases fetes, les dites, i els refranys i locucions, fes un cop d'ull a la nostra.