Què us hem de dir? Les dites i refranys són un dels elements més característics de la saviesa popular catalana. Els Ximplets en sabem un pou. De fet, es pot dir que hi tenim la mà trencada. Ens agraden perquè condensen experiències i observacions en frases breus, curioses i impactants. No obstant això, algunes de les dites més conegudes sovint es malinterpreten o es fan servir a la babalà, sense tenir gaire clar el seu veritable significat. Per exemple:

De més verdes en maduren

El seu significat és que, tot i que alguna cosa sembli poc probable o llunyana, amb el temps pot arribar a ser una realitat. Aquesta expressió fa referència a la fruita que madura i esdevé apta per menjar, una metàfora aplicable a la vida, on les situacions necessiten temps per a desenvolupar-se. Seria l’equivalent al castellà de “torres más altas han caído”.

Exemple: “No sé pas si mai ho arribarem a veure, però de més verdes en maduren”.

 

Entre naps i cols

Aquesta expressió vol dir “entre una cosa i l’altra” i té el seu origen en l'àmbit agrícola o culinari, on naps i cols són aliments comuns però molt diferents. En castellà seria “entre pitos y flautas”.

Exemple: “Anava només a comprar pa, i entre naps i cols, m’he acabat gastant 30€”.

 

Anar de vint-i-un botó

Significa anar molt ben vestit, elegant i impecable. Aquesta expressió prové de la moda antiga, on els vestits amb molts botons eren símbol de luxe i sofisticació. "Vint-i-un botons" denota cura pel detall i l'aparença. En castellà seria “ir de punta en blanco”.

Exemple: “Va de vint-i-un botó per assistir al lliurament dels Premis Gaudí d’aquesta nit”.

 

Demà m'afaitaràs

S'utilitza per referir-se a promeses poc creïbles o que és probable que no es compleixin. L'origen rau en l'època en què els afaitadors oferien el servei a persones que posposaven contínuament l'afaitat.

Exemple: “Diu que et tornarà els diners? Au, vinga, demà m’afaitaràs!”.

 

El llegir fa perdre l'escriure

S'aplica, sovint de manera irònica, a aquelles persones que s’obliden d’allò que es essencial i es perden en coses secundàries.

Exemple: “Amb tot aquest assumpte, el llegir ens ha fet perdre l’escriure”

 

Engegar a dida

Vol dir rebutjar o desfer-se d'algú o alguna cosa. Les dides, antigament, eren dones que alletaven infants que no eren seus. En aquest context, enviar algú "a dida" simbolitza fer-lo fora o reubicar-lo sense massa consideració.

Exemple: “Hi anava amb la intenció de demanar-li perdó, però m’ha engegat a dida”.

 

Anar-se'n a can Pistraus

És com “anar-se’n en orris”. Quan quelcom no va bé, va de mal borràs o directament s’ha perdut o ha acabat com el rosari de l’Aurora, es diu que se’n va a can Pistraus.

 

Exemple: “El projecte se n’ha anat a can Pistraus per manca de finançament”.

 

Qui mal fa, mal pensa

Significa que aquells que actuen malament tendeixen a veure el mal en els altres, ja que projecten la seva pròpia culpa o negativitat. És una reflexió sobre la psicologia humana i el comportament. En castellà és la frase “Piensa el ladrón que todos son de su condición”.

Exemple:
“Ara diu que els de manteniment li han robat els diners. Ai, senyor, qui mal fa, mal pensa”.

 

Ésser cent i la mare

Aquesta dita s'utilitza per descriure una situació caòtica o plena de gent, sovint exagerant el nombre de persones presents. La frase subratlla la percepció d'aglomeració i desordre.

Exemple: “Ostres noi, som cent i la mare. Això se’ns ha escapat de les mans”.

 

De desagraïts, l’infern n’és ple

Aquesta expressió denuncia la ingratitud, tot destacant que els desagraïts són tan nombrosos que fins i tot l'infern està ple d’ells. El seu origen és religiós i moral, i evoca la idea de càstig diví.

Exemple: “Després d’ajudar-lo a fer el projecte, no em va n esmentar a la recollida del premi. En fi, de desagraïts, l’infern n’és ple”.

 

La quinta forca

Quan alguna cosa és a "la quinta forca", significa que es troba molt lluny o en un lloc difícil d'arribar. Les forques, antigament, s’ubicaven en llocs remots per castigar públicament. La cinquena forca era una de les més llunyanes. A Barcelona s’ubicava a prop del que ara seria el Nus de la Trinitat.

 

Exemple:
“-Aquest estiu podríem anar a Madagascar.
-Però què dius ara? Allò és a la quinta forca!”

 

Ximplets, Ximpletes, les dites i refranys són molt més que frases curioses; són un reflex del nostre pensament, la nostra història i les preocupacions i il·lusions dels catalans. Entendre aquestes expressions ens permet aprofundir en la cultura catalana i mantenir viva la seva riquesa lingüística. Així, cada vegada que fem servir una d'aquestes dites, contribuïm a preservar un patrimoni que connecta generacions i que continua enriquint el nostre dia a dia.

 

I parlant de dites... No t’oblidis de fer un tomb per la nostra botiga. De debò, no te la perdis. N’hi ha per llogar-hi cadires!