Sabies que els catalans, de les pedres, en fem pans? (si no t’ho creus, fes un cop d’ull a la nostra botiga). Sembla que ens ha quedat un article ben interessant... però no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. A veure què en penses. En tot cas, això només és la introducció. Continua llegint. Ja ho veuràs: el més calent és a l’aigüera...

 

Diferència entre dites, refranys i modismes

En primer lloc, hem de dir que les dites, els refranys i els modismes són elements lingüístics que sovint es confonen, però cadascun té característiques pròpies que els diferencien.

Una dita és una expressió breu i popular que transmet una idea, consell o observació enginyosa o divertida, sovint amb una rima, sobre la vida quotidiana. Per exemple, "Qui no s’arrisca, no pisca" és una dita que ens recorda la importància d'aprofitar les oportunitats.

Un refrany és molt semblant a la dita, però un xic més formal i potser amb un contingut més moralista. Un exemple clàssic és "Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla", que posa en valor la diligència i el treball dur.

Finalment, els modismes són expressions o frases fetes que tenen un significat figurat diferent del literal. Per exemple, "Fer la vista grossa" significa ignorar deliberadament alguna cosa.

Un cop feta aquesta distinció, avui ens centrarem en les dites, no pas en els refranys ni els modismes. N’hi ha de ben curioses... però, d’on venen?

"El més calent és a l'aigüera": Indica que un projecte o tasca està en una fase molt inicial o que encara queda molt per fer. Prové de quan les mestresses de casa preparaven el menjar a l'aigüera abans de cuinar-lo. Així, si el menjar encara era a l'aigüera, volia dir que encara no estava llest.

"A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat": Aquesta dita vol dir, ras i curt, que si no ets present en un lloc o situació, no se't tindrà en compte. Sembla que aquesta dita té el seu origen a Santes Creus, quan l'abat Bernat Calvó en regia el monestir.

"Els catalans, de les pedres, en fan pans": Reflecteix l'esperit de superació i la capacitat de fer molt amb poc, una característica atribuïda als catalans. Aquesta dita posa en valor la capacitat de treball i enginy dels catalans, especialment durant la Revolució Industrial, quan Catalunya va prosperar malgrat no tenir gaires recursos naturals. Amb tot, pot ser que la dita tingui el seu origen en l’etapa posterior a la derrota del 1714, quan els catalans van ser sotmesos a una fiscalitat salvatge i unes condicions duríssimes, i recórrer als pocs estalvis que guardaven sota les pedres.

"Per Nadal, un pas de pardal": Fa referència al fet que, a partir de Nadal, els dies comencen a allargar-se, encara que sigui de manera gairebé imperceptible. Forma part d'una sèrie de dites que marquen el creixement progressiu del dia després del solstici d'hivern

 

"A l'estiu tota cuca viu": Durant l'estiu, totes les criatures estan actives i plenes de vida, fins i tot les més petites. Reflecteix l'abundància de vida i activitat que es veu a la natura durant els mesos d'estiu.

 

"A poc a poc i bona lletra": Aconsella fer les coses amb calma i cura per obtenir bons resultats. Sembla que la dita prové de la tradició escolar, on els mestres recomanaven als alumnes escriure amb bona lletra, encara que fos lentament.

 

"De mica en mica s'omple la pica": Les petites accions constants poden menar a grans resultats. Tot i que és difícil determinar amb precisió quan va aparèixer per primera vegada, es pot trobar en reculls de refranys i dites des del segle XIX, tot i que el seu origen és incert. Si tens alguna teoria sobre el seu origen, comparteix-la a comentaris.

 

"Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era": Si no vols problemes, no et posis en situacions complicades. L’origen el trobem a pagès, en que l'era era el lloc on es batia el gra, i sempre hi havia pols. Així, si no volies pols, valia més no anar-hi.

 

"No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat": No donis res per fet fins que no estigui completament assegurat. És una dita relacionada amb l'agricultura, on el blat no es considera collit fins que no és tancat dins d’un sac.

 

"Qui dia passa, any empeny": Viure el dia a dia ajuda a superar les dificultats. Reflecteix una actitud de resiliència i paciència davant els problemes diaris. Es troba per primer cop documentada a mitjan segle XIX.

 

"A cada bugada es perd un llençol": en cada acció es poden perdre coses, encara que siguin petites. Prové de l'època de les cases senyorials, en què el servei rentava la roba a mà i sovint es perdien llençols en el procés.

 

Moltes gràcies per visitar-nos. Esperem que t’hagi agradat i que deixis anar aquestes expressions de tant en tant... Però no te’n vagis tan ràpid! Visita la nostra botiga, on hi trobaràs objectes ben curiosos amb dites d’allò més nostrades. No cal que els compris tots de cop, si vols fer-ne col·lecció, recorda que “de mica en mica s’omple la pica”. Així doncs, a poc a poc i bona lletra.