Ser mare és un esport d’alt rendiment que requereix paciència, imaginació i una veu capaç de fer tremolar parets i consciències a parts iguals. Aiii, que faríem sense elles! Encara sort que hi són.

Les mares tenen un llarg compendi de frases inoblidables que tan bon punt ens fan bategar el cor com posar els ulls en blanc. Quan creixem, ens adonem que totes les mares del món han estudiat al mateix lloc: l’Escola Internacional de Frases Mítiques. És aquell lloc màgic on s’aprèn a dir “ja t’ho vaig dir!”, “posa’t una jaqueta, que fa fresca” i el clàssic “mentre visquis sota el meu sostre...”.

A “Els Ximplets”, ens hem proposat recollir aquest tresor oral que passa de generació en generació, tot combinant amor incondicional amb una mica de desesperació pedagògica.

En aquest article riurem una mica de tot plegat, perquè, siguem sincers, qui no s’ha promès mil cops que mai diria les mateixes coses... per acabar dient-les igual o pitjor? I no us preocupeu, que no deixarem ningú fora: més endavant vindran els pares amb les seves perles, els avis i àvies amb la saviesa ancestral, i fins i tot els germans, que sempre tenen la darrera paraula (encara que ningú els l’hagi demanada).

 

Apa, som-hi, ves a saber, potser et sonaran familiars...

Expressions de mare


“Abriga’t, que fa fred", un clàssic transgeneracional de la climatologia.


“No parlis amb la boca plena!”, un estira-i-arronsa quotidià entre el saber estar, la necessitat de comunicació i la nutrició dels fills.


“Tu què et penses, que els diners cauen del cel?”, una clàssica pregunta retòrica de l'educació financera domèstica.

“Menjar: del tipus que menges.” Resposta universal a la pregunta "què hi ha per sopar?". Val a dir que aquesta resposta irònica la pot etzibar tant el pare com la mare.


“L’ordre de la meva habitació no altera el producte, en tot cas altera a ma mare”, aquesta la fan servir algunes mares (i pares) en tercera persona amb un to entre irònic i desesperat en constatar el caos en què viuen els seus fills.

“El silenci és or. A no ser que tinguis fills... llavors el silenci és sospitós.”, perquè si no hi ha crits… en porten alguna de cap.


“Tanca la porta quan surtis", aquesta frase es podria emmarcar i clavar a les portes de moltes llars catalanes.


“Perquè ho dic jo i punt, que per això soc la teva mare", d'una lògica cartesiana aclaparadora.


“Mentrestant visquis en aquesta casa, faràs el que jo digui", de vegades cal ser contundent per establir uns límits.


“T’ho dic pel teu bé.", un clàssic de la psicologia inversa.


“Què et penses, que soc milionària?", una pregunta retòrica els efectes dissuasius de la qual no sol anar gaire més lluny d'unes hores... o minuts.


“Quan arribem a casa, ja veuràs”, i quan s'arriba a casa, normalment no veus res perquè s'ha oblidat el problema o un altre problema l'ha reemplaçat.


“Aquí mano jo, quan no visquis aquí podràs fer el que vulguis.", lògica bàsica a prova d'adolescents indòmits.


“No t’oblidis de trucar-me quan arribis". Truqueu-li. No la feu patir, si us plau.

“No trepitgis el terra, que està fregat.", una frase clàssica que per sort avui dia poden dir tant pares com mares... i per descomptat els fills i les filles (tot i que no sempre és així).


“I si els teus amics es llancen per un pont, tu també?”, un dilema transgeneracional que encara no ha obtingut una resposta unívoca.

I fins aquí les frases de la mare! Potser t'has vist reflectida com a mare, o potser aquestes expressions t'han sonat d'allò més familiars. Ben aviat tornarem amb frases típiques de pares, avis i germans, perquè tot quedi en família. Mentrestant, si t'agraden les expressions catalanes tant com a nosaltres, et recomanem que donis un cop d'ull a la nostra botiga online. Hi trobaràs coses fascinants!