Saviesa (i Maldecaps) de la Paternitat


Diuen que ser pare és tota una aventura, i per a escalfar motors, tres savis ens il·luminen el camí cap al món patern:

• “Els fills són com els miralls: et tornen una cara que no sempre reconeixes.” – Joan Barril

• “Ser pare fa que cada dia tinguis motius per plorar… de riure o de desesperació.” – Jaume Cabré

• “Quan un pare tanca la porta, ningú sap si és per refugiar-se del món o perquè el món es refugiï d’ell.” – Miquel Martí i Pol

 

Amb aquests testimonis, queda inaugurat el festival d’ironia i sentit pràctic. Benvinguts a la ruta de les frases instaurades en el nostre ADN des del primer “Pregunta-ho a la teva mare” fins al mític “Quan ho aprovis tot, t’ho compro”.

 

“Pregunta-ho a la teva mare”: La delegació suprema

Quan el pare sent que una qüestió transcendeix l’àmbit d’allò que ell vol contestar (o simplement vol esquivar la responsabilitat), surt el valerós “Pregunta-ho a la teva mare”. Aquestes paraules admeten múltiples interpretacions: des d’una confiança absoluta en la saviesa materna fins a l’art subtil de nedar i guardar la roba.

“Menja i calla”: nutrició unívoca
En un món dominat pel “Masterchef” i l'“Estrella Michelin”, el pare simplifica la situació amb el famós “Menja i calla”. Es tracta d’una filosofia nutricional ancestral: si no et fa el pes, empassa i ja està. Cap votació, cap debat democràtic. Menjar, segons el pare, es fa amb la boca tancada i la queixa retinguda fins.

“Compto fins a tres…”: El gran rellotge existencial
Probablement la frase més espartana, el “Compto fins a tres…” afegeix tensió a qualsevol situació: sabates perdudes, gots a punt de caure o deures per fer. És l’única vegada que el fill fa càlcul mental exprés i sense calculadora. La llegenda diu que ningú sap què passa si realment arriba a tres, perquè tothom obeeix al dos i mig.

“Quan ho aprovis tot, t’ho compro”: el tot o no-res
Aquesta frase promet, sí, però només després d’una fita heroica: aprovar-ho tot! Així, el patinet, el mòbil o el viatge a Port Aventura depenen de la capacitat d’enfrontar-se a derivades, verbs irregulars i problemes de divisió. Què seria la vida sense objectius inabastables, si no fos per una motivació tan noble com “Quan ho aprovis tot, t’ho compro”?

“Algun dia m’ho agrairàs”: La profecia paternofilial
Aquesta perla apareix cada vegada que el pare tira de la seva autoritat per justificar una mesura impopular: posar límit a pantalles o controlar l’hora d’arribada. El fill (a l’aguait) li veu cara de Yoda domèstic, però el pare sap que la memòria selectiva brilla quan d'aquí a vint anys el fill, efectivament, li agraeix… O potser no. Mentrestant, el pare persevera.

 

“Et penses que sóc el porter?”: L’atenció personalitzada
Podria ser el lema de qualsevol rondallaire esgotat. Cada vegada que algú truca al timbre o perd una clau, el pare respon amb un discurs sobre les seves funcions: ni porter, ni “conserge”. Aquesta frase, dita amb sornegueria, serveix per recordar a la prole que la casa no és un hotel de cinc estrelles… ni té conserge inclòs.

“Et penses que seré aquí per sempre?”: Reflexió ontològica de passadís
Si alguna vegada un fill ha desitjat que el seu pare fos immortal, el pare s’ha encarregat de recordar la realitat amb aquesta sentència. Serveix tant per justificar una renúncia com per convidar a col·laborar a casa. Va molt bé per treure la pols dels sentiments i estimular la responsabilitat i l'autonomia.

“Recull això abans que ho trepitgi”: trànsit d'estar per casa
El pare, expert en viure en terreny de joc permanent (amb peus descalços o sabatilles), etziba aquesta frase quan troba una peça de Lego, un cotxe de joguina o mitjons orfes per terra. És, sens dubte, el catalitzador de maratons de recollida, generalment seguides d’un “Ves que no em trenqui una cama!”

“Estudia, que és la teva obligació!”: L’argument irrebatible
Aquesta frase, feta amb passió i energia renovable, és repetida fins a l’avorriment. El pare, convençut que l’estudi és la porta secreta al paradís laboral, ignora la devastadora veritat: “El nen vol ser Youtuber!”... és broma :-)

“No tens casa? Perquè aquí sembla que no hi vius”: El sarcasme com a GPS
És el GPS de tota família. Quan el fill o filla arriba, surt o directament fa vida planetària a les galàxies allunyades de la casa, el pare repeteix aquest clàssic. És la manera d’indicar que, tot i les aparicions esporàdiques del fill, la llar encara funciona amb la seva pròpia gravetat i calendari d'àpats i rentadores.

El sentit pràctic i la ironia paternal

Els pares fan servir frases curtes, plenes d’ironia i sentit pràctic. Una mostra?

“Jo a la teva edat ja treballava!” L’eterna guerra intergeneracional.
Els pares haurien estat vaquers, pescadors i bombers a la vegada si calgués (i amb cinc anys!). Tot per fer entendre que el món d’avui és pura mandra.

“Com que no trobes res? Tens els ulls a la cara.” Mantra universal quan es busquen les claus. Potser els pares amaguen les coses només per poder dir aquesta frase?

“No saps el que és passar gana!” El relat èpic (sovint legendari) de supervivència. Alguns argumentaran que aquesta frase és més d'avis que de pares, però hi ha pares que la deixen anar tot fent servir els seus pares com a referent.

“L’expert en tot… menys en trobar les sabates.” Perfil irònic digne de Sherlock Holmes de sabatilla i pijama. Normalment traça un diagnòstic encertat sobre les teves limitacions organitzatives dels fills.

“Fes bondat!” El clàssic absolut. No podia faltar Serveix per anar a dormir, anar a escola o sortir al carrer.


Si has rigut, t’has sentit identificat o vols lluir alguna d’aquestes frases a la samarreta, la tassa o el fons de pantalla, no deixis de visitar la botiga oficial d’Els Ximplets. Tenim els millors articles i regals en català, plens d’humor, tendresa i orgull ximplet. Fes un cop d’ull; segur que trobes la frase del teu pare o la que et recorda aquells moments inoblidables de la infància.