De ben segur que alguna vegada has sentit el verb postergar, que vol dir deixar de fer alguna cosa que potser no et ve gaire de gust. Doncs bé, en català tenim una expressió molt nostrada, de tota la vida, per dir el mateix: “fer el ronso”. Nosaltres no farem el ronso i avui t’explicarem aquesta expressió fil per randa, amb tots els ets i uts! Apa, som-hi!

"Fer el ronso" significa ronsejar, mandrejar o diferir l'execució d'una tasca que es fa de mala gana. Com dèiem al començament, es refereix a l’acte de postergar, de fer el mandra o evitar fer alguna cosa que no es vol fer. Aquesta expressió es pot utilitzar en diversos contextos, com ara quan algú no vol aixecar-se del llit, anar a treballar o fer una tasca domèstica.

 

D’on ve l'expressió "fer el ronso"?

L'origen de l'expressió "fer el ronso" és força interessant. No és del tot segur, però sembla que ve del verb antic "ronsar", que és una variant d'"arronsar", probablement derivat de l'àrab "ar-råmz", que significa "senyal fet amb la cara”... suposem que una ganyota poc entusiasta.

 

Exemples de frases amb l'expressió "fer el ronso"

Cal saber emprar aquesta expressió adequadament, i per això t’oferim uns quants exemples:

Quan cal fer dissabte sempre fa el ronso.

Au va, para de fer el ronso i posa’t a fer colzes.

Avui no té ganes de fer res, només fa el ronso.

És diumenge, tinc tot el dret del món a fer el ronso.

... i què millor que si vols fer el ronso proclamar-ho als quatre vents? Per això els Ximplets hem creat aquesta samarreta que esperem que t’agradi.

A l’anvers de la samarreta hi trobaràs la següent explicació, per si algú encara dubta de les teves intencions:

"És ben cert que quan alguna cosa no m'interessa, m'entretinc, faig el mandra i no faig brot. Que és molt semblant a no fer res, mandrejar o gratar-se la panxa. Perquè hi ha moments en què no cal trencar-s'hi el cap... Total, fent-me l'orni, arribaré a port igual".

També pot ser un bon regal per a llançar una indirecta. Tots coneixem algú que té massa tendència a fer el ronso!

 

Com parar de fer el ronso?

De totes maneres, potser arriba un moment en què hom es planteja la possibilitat de deixar de postergar. Si et trobes en aquesta situació, els Ximplets, amb la gran generositat que ens caracteritza, t’oferim un seguit de consells:

 

Estableix objectius clars i realistes: Defineix què vols aconseguir i divideix-ho en tasques més petites i manejables. Així no t’ennuegaràs. Si ens fixem en l’objectiu final, pot semblar inabastable, però si ens concentrem en fer petites tasques dirigides al seu assoliment, ens adonarem que és molt més fàcil que no ens pensàvem.


Prioritza les tasques: Identifica les tasques més importants i urgents i fes-les primer. Comença per les més importants, i dins de les més importants, les més urgents. És essencial fer una llista i establir un ordre de prioritats.


Utilitza tècniques de gestió del temps: Prova tècniques com la famosa Pomodoro, que consisteix a treballar durant 25 minuts i després fer una pausa de 5 minuts.


Elimina distraccions: Vivim en un món ple de distraccions: mòbils, plataformes de continguts, xarxes socials... Identifica les coses que et distreuen i intenta minimitzar-les (o directament descartar-les) mentre treballes.


Crea un entorn de treball adequat: Assegura't que el teu espai de treball sigui còmode i lliure de distraccions.


Estableix terminis: Posa't terminis per a cada tasca i procura complir-los. És important que aquests terminis siguin realistes. No t’estressis! Dona’t una mica de marge.

Premia't: Dona't petites recompenses quan completis una tasca o assoleixis un objectiu.

Practica l'autocompassió: No siguis massa dura amb tu mateixa si de vegades fas el ronso. Aprèn dels teus errors i continua endavant.

Busca suport: Parla amb amics, familiars o companys de feina sobre els teus objectius i demana'ls suport.

Fes exercici i cuida't: Mantenir-te físicament actiu i cuidar la teva salut pot millorar la teva energia i concentració. Fer exercici permet entrar en una mena de “cercle virtuós”.

Però hi ha dies que mandrejar és un dret adquirit, i dur la nostra samarreta pot ser una bona declaració de principis perquè, ben mirat, fer el ronso de tant en tant és un plaer.

I ja ho veus: fins i tot a l’hora de fer el ronso pots contribuir al manteniment i difusió del català. Ves per on!