Les millors dites de l’any 2025

Cada any, entre torrons, calendaris i propòsits impossibles, nosaltres, Els Ximplets —modest col·lectiu de savis d’anar per casa— fem recompte del més preuat de la cultura catalana: les dites populars. Ara que ens acostem al final de l’any 2025, hem triat deu dites que, com el bon allioli, mai passen de moda i sempre piquen una mica. Poseu-vos còmodes, traieu la pols al vostre “seny i rauxa” i prepareu-vos per gaudir de les millors dites de l’any!

No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

Aquesta és la reina del seny català. Traduït al segle XXI vindria a ser: “No publiquis que has aprovat a Instagram abans d’acabar l’examen”. Els nostres avis sabien de què parlaven: el blat, com tot a la vida, pot escapar-se de les mans a l’últim moment. Aquesta dita ens recorda ser prudents, metòdics i amb paciència bíblica.

Qui no s’arrisca no pisca

I aquí arriba el contrapunt! Aquesta dita ens diu que cal fer un pas endavant, encara que sigui a les palpentes. És el carpe diem de les masies i serveix per justificar qualsevol aventura dubtosa: obrir un bar a Cadaqués o enviar un missatge després de mesos d’un “vist”.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era

Assumir riscos està molt bé, però aquesta dita ens recorda que tot té conseqüències. La vida fa pols; qui s’arrisca, s’embruta. Acceptar la pols és millor que viure tancat al rebost.

Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot

Probablement la dita preferida d’en Carles Porta. El mes de març és el trol del calendari: quan penses que arriba la primavera, et cau una nevada a sobre. Aquesta dita és una obra mestra de meteorologia negra amb exageració humorística.

Tal faràs, tal trobaràs

Una dita amb una lliçoneta tan clara que ni el millor manual d’autoajuda la podria superar. El que sembres, reculls. Serveix per justificar-ho tot: des de la justícia divina fins al karma d’haver comprat bombetes barates.

Cel rogenc, pluja o vent

Una dita de pastors i pescadors que ens recorda que cal mirar el cel abans de confiar només en les apps meteorològiques.

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Pur caliu. Aquesta dita de reunió familiar ens recorda que quan arriben les festes, tothom torna al seu lloc: literalment o espiritualment.

A la taula i al llit, al primer crit

La dita perfecta sobre menjar i dormir: eficiència vital catalana en estat pur.

“Qui dia passa, any empeny” i “De mica en mica s’omple la pica”

Dues dites que ens recorden la perseverança i l’optimisme pragmàtic: anar fent i anar acumulant pas a pas.

I si tot això us ha fet somriure…

A la botiga de Els Ximplets hi trobareu tasses, bosses, xapes, postals, calendaris i samarretes amb aquestes i altres dites, perquè el seny i la rauxa us acompanyin cada dia. Si voleu ampliar coneixements sobre dites populars catalanes, podeu llegir aquest article interessant sobre les dites més conegudes.

Amb elles, hem rigut i ens hem reconegut —perquè un poble sense dites és com un plat d’espaguetis sense salsa: omplen, però són insípids.