Collons i recollons!

Collons i recollons! Us heu adonat que no parem de dir aquesta paraula dels collons?

Els collons son una de les parts més importants de l’anatomia del català, ja que els utilitzem per a tot i tenen un colló de significats diferents.

Per exemple, només canviant el numeral que li posem al davant, ja canvia el seu significat. Si diem que una cosa val un colló, vol dir que val molt; si diem que algú té dos collons, significa que és molt valent o valenta; i, en canvi, si diem que una cosa ens importa tres collons, vol dir que tant ens fa, que ens importa una merda! El verb de la frase també fa variar el significat d’aquest collons de paraula. Per això, si algú et diu: “aquest ximplet té collons!” vol dir que et considera valent, però si diu: “quins collons que té!” possiblement està emprenyat o disgustat amb tu. Té collons, la cosa! El significat de la paraula també canvia depèn d’on posem els collons. Si “posem els collons damunt de la taula” ens imposem, però si “se’ns posen els collons per corbata” és que estem cagats de por. I encara més, si algú “arrossega els collons per terra” és que està molt cansat i si ens “passem algú o alguna cosa pels collons” és que no li fotem ni cas. De fet, el temps verbal que utilitzem també fa que el significat canviï, ja que si “toquem els collons” d’algú en present, és que som molestos de collons (és a dir, som uns torracollons); si “ens toquem els collons” en reflexiu, som uns dropos que no fotem ni brot; però si diem “toca’t els collons!” en imperatiu, estem expressant sorpresa. Collons, quin embolic tot plegat! Els prefixos també poden modular el seu significat. Així doncs, per exemple, encara que quan “tenim collons” som molt valents, si estem “acollonits” és que tenim por. I alerta amb les preposicions! Perquè si tenim un fred “de collons”, tenim molt de fred, i si una cosa ens surt “de collons”, és que ens ha anat molt i molt bé. Si una cosa la fem “per collons” indica voluntat, però si n’estem “fins els collons” és que n’estem ben tips, és a dir, que “tenim els collons plens”. També podem tenir els collons “quadrats”, és a dir, que som molt tossuts, o “pelats”, perquè hi tenim molta experiència. Els podem tenir “ben grossos”, “ben posats” o “com un toro” perquè som molt atrevits o podem tenir els collons “que ens pengen” i “que ens els trepitgem” quan tenim molta barra. Fins i tot i hi ha collons de mico! Perquè si una cosa costa un colló de mico, és que és cara de collons. Resumint, hem d’anar amb compte amb els collons, perquè tant poden expressar una cosa negativa (“això és una collonada!”) com positiva (“això és collonut!”). Però no us desanimeu, collons! Ja sabeu què diuen: Val més un collons ben dit que una missa amb orgue!