Ja la tenim aquí: la festa de la castanyada, la nostra! Aquesta és una de les celebracions més arrelades a Catalunya, i se celebra el mes d’octubre, principalment la nit del 31 d’octubre, tot coincidint amb la vigília de Tots Sants. Mengem castanyes, panellets, moniatos i qui més qui menys uns glopets de moscatell per entrar en calor.

 

Origen de la festa de la castanyada

Però, quin és l’origen de la castanyada, més d’un i d’una es deu preguntar? Doncs bé, l'inici d'aquesta celebració el trobem en les antigues festivitats paganes relacionades amb el culte als difunts.

Tradicionalment, les famílies es reunien per recordar els seus éssers estimats que havien traspassat, tot i que la festivitat s'ha anat transformant amb el temps. Només cal anar pel carrer per adonar-se’n.

Més endavant, la festa es va vincular molt a la litúrgia religiosa, on es resaven oracions pels difunts durant tota la nit de la vigília de Tots Sants. S’explica que, per aguantar tota la nit desperts, els campaners menjaven castanyes, moniatos i fruits secs per no defallir.

 

Llocs on se celebra la castanyada

I on se celebra la castanyada? Doncs bé, tot i que la castanyada és una tradició originària de Catalunya, també se celebra en altres regions amb matisos diferents. A les Illes Balears i al País Valencià, per exemple, es poden trobar celebracions semblants. A tots dos indrets se celebra, però potser no és tan habitual veure castanyeres al carrer, tot i que els mercats i les festes locals mantenen la tradició viva. No obstant això, és a Catalunya on aquesta festa té una presència més forta, on cada tardor els carrers s’omplen de parades de castanyes i moniatos, amb aquella flaira tan entranyable, i podem veure com les castanyeres (i castanyers, cada cop més!), venent aquests productes.

A part dels mercats i festes populars, les escoles i altres institucions també organitzen activitats relacionades amb la castanyada.

 

La castanyera

En la castanyada, trobem la figura de la castanyera, que és una dona vella que ven castanyes torrades al carrer, sovint representada amb un davantal i un mocador al cap, una imatge que és molt familiar per als nens catalans. No obstant això, avui dia, trobem castanyeres i castanyers, molts de mitjana edat o joves i de diverses procedències.

 

Competència amb la festa de Halloween

En els darrers anys, la celebració de la castanyada ha hagut de competir amb la festa de Halloween, que ha anat guanyant popularitat especialment entre els més joves.

Totes dues festes celebren la tardor i inclouen elements de record als difunts. La Castanyada, més tradicional a Catalunya, es vincula a Tots Sants i inclou castanyes, panellets i moniatos. Halloween, predominant a països anglosaxons, inclou disfresses, caramels i carabasses. Totes dues impliquen reunions familiars i rituals que connecten amb la mort d'una manera festiva, però ho fan de maneres molt diferents.

De mica en mica, Halloween, amb les seves disfresses, carabasses i costums importats dels Estats Units, ha anat capturant l’imaginari col·lectiu i, sovint, les dues celebracions es barregen en un únic esdeveniment. Tot i això, molts catalans intentem mantenir viva la tradició de la castanyada, considerant-la una festa que forma part de les arrels culturals i familiars. D’aquesta manera, la castanyada continua essent una festa estimada i celebrada, un recordatori de la importància de les tradicions i de com aquestes poden adaptar-se i coexistir amb noves influències culturals.

Sigui com sigui, el mes d’octubre, i molt especialment la nit del 31 d’octubre, la flaire de les castanyes torrades continua omplint els carrers de les ciutats i pobles catalans, una tradició d’allò més bonica i nostrada, que no podem ni volem perdre.

Centrem-nos tots plegats en la castanyada i enviem una mica el Halloween a pastar fang!

 

Els Ximplets et desitgen una bona castanyada.