Hòstia! Collons! Per què recórrer a “Joder” quan en català tenim renecs ben nostrats per triar i remenar?

Avui a Els Ximplets parlarem de renecs que molts coneixem i reconeixem com a propis... però abans, per parlar amb una mica de propietat i rigor, caldrà definir-los, oi? Doncs au, vinga, som-hi:

 

Què són els renecs?

Abans d’entrar en els magnífics mots gruixuts en llengua catalana, cal definir què són els renecs… de què parlem. Doncs bé, els renecs són expressions vulgars o malsonants que s’utilitzen per expressar emocions fortes com la ràbia, la sorpresa o la frustració. A diferència dels insults, que tenen com a objectiu ofendre o denigrar una persona, els renecs sovint no van dirigits a ningú en particular i poden ser simplement una forma d’alliberar tensió emocional. Ja que hi som, en anglès un renec es diu curse word o swear word, en francès juron, en Alemany Fluchwort, en castellà taco i en italià imprecazione.

 

Per què reneguem?

Els renecs compleixen funcions psicològiques importants. En primer lloc, els renecs ens ajuden a alliberar emocions intenses. Quan les persones experimenten dolor, frustració, sorpresa o enuig, deixar-los anar pot proporcionar una vàlvula d'escapament emocional, tot ajudant a reduir la tensió i l'estrès. Aquest fenomen es coneix com a catarsi.

A més, ves per on, els renecs poden enfortir la cohesió social. En uns certs contextos, l'ús de llenguatge groller pot crear un sentit de companyia i pertinença a un grup. Doncs sí, compartir un llenguatge comú, fins i tot si és vulgar, pot ajudar a establir i reforçar vincles. Això és especialment evident en entorns informals o entre amics propers. Com ho diríem? Etzibar un “Collons!” és tan català que tots ens hi sentim identificats.


Aquestes paraules malsonants també poden augmentar la tolerància al dolor. Hi ha estudis que han demostrat que proferir renecs durant una experiència dolorosa pot augmentar la resistència al dolor físic. Això es deu al fet de que l'acte de maleir pot desencadenar una resposta de "lluita o fugida", tot alliberant adrenalina i altres químics que ajuden a mitigar la sensació de dolor.

D'altra banda, els renecs poden servir com una forma d'autoafirmació i empoderament. Emprar llenguatge fort pot fer que una persona se senti més segura i en control en situacions difícils. També pot ser una manera de desafiar normes socials i expressar individualitat.


Finalment, els renecs poden tenir una funció lingüística i comunicativa. Poden afegir èmfasi a un missatge, expressar desgrat o desaprovació de manera contundent, o simplement afegir color i vivacitat al llenguatge quotidià.

Com veus, no tot és dolent en els renecs, també compleixen funcions psicològiques, des de l'alliberament emocional i la cohesió social fins a l'augment de la tolerància al dolor i l'autoafirmació. Qui ho havia de dir! Tot i que sovint són considerats inapropiats, el seu ús està profundament arrelat en l'experiència humana i en la comunicació.

 

Origen dels renecs:

Però d’on venen els renecs? Molts renecs en català, com en altres llengües, tenen orígens religiosos, ja que utilitzar el nom de Déu o dels sants en va era considerat un acte de gran irreverència (Mecàgun Déu, Càsum Dena, càsum Judes, hòstia...). Amb el temps, però, aquestes expressions van perdre part del seu significat religiós original i es van convertir en formes comunes d’expressar emocions fortes (i la majoria de vegades no precisament plaents). Altres renecs, en canvi, no tenen origen religiós, sinó més aviat sexual (cony, collons) o escatològic (cagon l’ou cagon l’olla, càgon l’os pedrer o càgon tot).

 

Bé, agradi o no, els renecs formen part de la nostra llengua, de la riquesa del nostre vocabulari, i nosaltres, els ximplets, ens els estimem i fins i tot en fem samarretes, dessuadores i tota mena d’objectes que et sorprendran.

Gràcies per visitar-nos i, ja que ets per aquí, et convidem a fer un tomb per la nostra botiga online. De ben segur que deixaràs anar algun “Collons!” o alguna “Hòstia, que bo!” ?