Avui els Ximplets us proposem un viatge per la història a través de cinc expressions emblemàtiques; potser estem acostumats a sentir-les i sabem perfectament què volen dir però, ves per on, si analizem les seves parts, potser no acabem d'entendre per què s'expressen amb aquestes paraules concretes (la lluna de València? La quinta forca? S'ha acabat el bròquil?). La resposta és que solen venir d'un fet històric o de costums ancestrals. No passeu ànsia, ara mirarem de posar llum a la foscor...

 

“La quinta forca”

Aquesta expressió s’utilitza per referir-se a un indret molt llunyà, inhòspit o difícil d’arribar-hi, una mena de “fi del món” català. El seu origen està vinculat a les forques medievals —estructures de fusta on s’executaven els condemnats, A Barcelona en tenien quatre situades estratègicament a les sortides de la ciutat. La quinta forca era un lloc situat als afores de Barcelona, on s'executava als condemnats a mort durant l'Edat mitjana. Es trobava en el que avui és el barri de la Trinitat Vella, específicament a l'antic "plànol" entre Barcelona i el Vallès. La quinta forca era la més allunyada de les cinc forques que existien a la ciutat. Amb el temps, “la quinta forca” ha passat a ser sinònim d'un lloc llunyà o remot, al qual en general fa una mica de mandra anar.

 

“Els catalans, de les pedres en fan pans”

Una de les dites més representatives del tarannà català. La frase vol dir que els catalans saben treure profit fins i tot de les coses més petites, aparentment sense valor. Reflecteix l’esperit de superació, la capacitat d’inventiva, d’aprofitar recursos limitats i fer-ne grans coses. L’origen es vincula sovint amb el segle XIX, quan Catalunya va viure una revolució industrial sense disposar de recursos minerals com el carbó, indispensable per a molts altres països europeus. D’aquí la fama de creativitat i esforç catalana: “fer pans de les pedres”, transformar la carència en abundància. També existeix en castellà (“el catalán, de las piedras saca pan”) i en francès (“Même des pierres, le Catalan fait sortir du pain”).

 

“S’ha acabat el bròquil”

Aquesta expressió, amb un punt d’ironia, vol dir “ja no hi ha res més a fer”, “el tema ha arribat al final”. L’expressió “s’ha acabat el bròquil” té les seves arrels en una fonda barcelonina del segle XIX situada al mercat de la Boqueria. En aquell establiment s’hi servien diversos plats, però el bròquil era especialment apreciat pels clients. Quan algú en demanava i ja no en quedava, els responsables de la cuina exclamaven: “S’ha acabat el bròquil!”. Amb el temps, aquesta frase va començar a utilitzar-se per indicar que alguna cosa —sovint desitjada o positiva— havia arribat a la seva fi. Tot i el tancament de la fonda, l’expressió ha perdurat fins avui com una manera col·loquial de dir que s’ha acabat el que era bo.

 

“O caixa o faixa”

Una expressió contundent, utilitzada per a dir que cal prendre una decisió radical, tot o res, sense termes mitjos. L’expressió prové de l’antiga tradició de la faixa, peça de roba lligada al voltant de la cintura com a símbol de protecció o de distinció, especialment entre pagesos i homes de camp. “Caixa” al·ludeix directament al taüt, la mort o la fi absoluta. Així, “caixa o faixa” seria posar-se les últimes robes abans d’enfrontar-se a un destí incert —o bé aconseguir-ho tot, o acabar enterra(t) en una caixa. Expressa l’actitud valenta, fins i tot temerària, d’assumir reptes sense pors ni mitges tintes. L’expressió “O caixa o faixa” es vincula al general Prim, qui, segons la tradició, la cridava abans d’entrar en combat durant la guerra de Tetuan per esperonar-se i encoratjar els seus homes. La faixa simbolitza l’honor i el reconeixement militar —la faixa que porten els generals—, mentre que la caixa fa referència al taüt. En definitiva, la frase resumeix una actitud decidida i valenta: o assolir la glòria, o morir en l’intent.

 

“Quedar-se a la lluna de València”

Vol dir “quedar-se a fora”, “no aconseguir el que es vol” o “quedar desprotegit, a la intempèrie”. Hi ha diverses versions sobre l'origen d'aquesta dita, però una de les més esteses suggereix que es refereix a les persones que, en esortir de la ciutat de València, havien d'esperar fora de les seves muralles, que tenien forma de mitja lluna, per a tornar a entrar.

 

 

No et quedis a la lluna de València: fes una ullada a la nostra botiga i emporta't articles sorprenents

A “Els Ximplets” ens encanta recollir, il·lustrar i compartir aquestes expressions, des del seu significat més genuí fins a les interpretacions contemporànies. Ens agrada pensar que contribuïm a mantenim viva la flama de la llengua Si vols portar la cultura a la teva vida quotidiana, et convidem a visitar la nostra botiga online! Hi trobaràs samarretes, tasses, calendaris, llibres i altres articles amb expressions molt nostrades, per fer país cada dia amb humor, intel·ligència i orgull.

I és que els Ximplets, com a bons catalans, de les pedres, en fem pans. D'idees en tenim tantes que podem afirmar que no, encara no s'ha acabat el bròquil.